instrumentació

instrumentación (es), orchestration (en)

f

Música

En una obra musical, art de distribuir el material sonor entre els diferents instruments que ha d’interpretar-la, d’acord amb la capacitat de cadascun per a reproduir la idea musical de l’autor.

Abans del s XIX la instrumentació era més lliure, i sovint oferia alternatives en la tria dels instruments. Gradualment, però, la instrumentació esdevingué vehicle expressiu i àdhuc narratiu. Berlioz fou l’autor del primer tractat modern d’instrumentació (1842-43).