infant

m
Sociologia
Història

A la península Ibèrica, títol dels fills o parents del rei.

Cal distingir-ne dues classes: els infants nats, que són qualsevol dels fills o filles legítims del rei —o de la reina propietària— nascuts després del príncep o la princesa i qualsevol dels fills i filles legítims del príncep hereu que no ho sigui en precari; i els infants de gràcia (o de privilegi), que són els parents —cognats o agnats— del rei als quals aquest concedeix el títol esmentat. Els segons en poden ésser privats; els primers, no. A la corona catalanoaragonesa, al fill primogènit del rei, almenys fins al regnat de Joan I, li era donat el títol d'infant primogènit, fins que fou creat el títol de duc —després príncep— de Girona. A la corona castellanolleonesa, abans del s XIII, el títol d’infant també era aplicat als grans magnats descendents de la casa reial (infants de Carrión, de Lara, etc), i en ésser creat el títol de príncep d’Astúries ja no fou donat al fill primogènit del rei. Des del 1623 el títol d’infant porta annex el tractament d’altesa, al qual fou afegit el de reial i el de sereníssim senyor.