jurament

sagrament
m
Dret
Història del dret català

Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.

Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici. Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament; aquest pot ésser sempre substituït per la promesa. El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament. Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre els Evangelis, sobre les Plagues , segons la fórmula establerta, plena de terribles malediccions per al cas que manqués a la paraula donada.