Gairebé tota la marina mercant mundial és equipada per companyies privades de navegació, però hi ha unes lleis internacionals que regulen les pràctiques marítimes, tant pel que fa al transport com a la navegació, al personal, etc. La conferència de Ginebra sobre el dret de la mar (1958) codificà el dret consuetudinari vigent fins aleshores per a les diverses marines dels estats. Fou admès que, com a norma general, un vaixell en alta mar és sotmès només al dret internacional i a les lleis de l’estat de la bandera; la nacionalitat dels vaixells mercants és determinada en gairebé tots els estats per la matrícula. Alguns estats, com Libèria o Panamà, solen autoritzar la matrícula de vaixells amb grans facilitats per a la companyia propietària; aquest tipus de nacionalitat rep el nom de “pavelló de conveniència”, i és utilitzat normalment per a evitar imposts i salaris alts. Dins les aigües jurisdiccionals, els vaixells mercants resten sotmesos a les lleis de l’estat riberenc, amb certes excepcions i certes variants.
f
Transports