Les primeres peces (s XV), de bronze, amb ànima llisa, proliferaren en nombrosos tipus, que al s XVII foren reduïts a quatre, de 8, 10, 12 i 14 polzades. Fins el 1918 eren considerades morters les peces amb llargada de canó inferior a 10 calibres, però després hom reservà aquest nom per a les armes d’infanteria de tir corb, d’ànima llisa i sense fre ni recuperador. La trajectòria parabòlica que el morter imprimeix al projectil permet d’assolir objectius inabastables per a una arma de tir recte. Des dels anys vint es generalitzaren tres tipus de morters: lleuger (50 a 60 mm i 2 000 m d’abast), mitjà (81 mm i 3 000 m d’abast) i pesant (120 mm i 6 000 m d’abast). En tots ells, l’arma té un tub llis i dispara granades estabilitzades amb aletes.
m
Militar