paràsit

cagaire, carcatràs, Stercorarius sp (nc.)

m

Ornitologia

Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de 45 a 58 cm, que tenen la base superior del bec coberta de cera carnosa, els peus amples, ben palmejats, i els dits amb ungles fortes i corbes.

Hom els anomena així perquè acostumen a empaitar els altres ocells marins fins a fer-los regurgitar els aliments, obligats per la por, que arrepleguen i engoleixen al vol. Tots ells són de colors foscs. El paràsit gros (S.skua) cria a l’Àrtic i a l’Atlàntic, i el paràsit cuaample (S.pomarinus), el paràsit cuapunxegut (S.parasiticus) i el paràsit cuallarg (S.longicaudatus), només a l’Àrtic i a l’Atlàntic nord. Tots ells són ocasionals i més o menys rars a la Mediterrània.