El 1839 es denominà Societat dels Pirineus Orientals, Ciències, Belles Lletres, Arts Industrials i Agrícoles, fins que el 1843 adoptà el nom definitiu. El seu primer president honorari fou Francesc Aragó. En un començament constava de la secció de ciències, arts i agricultura, amb 39 membres, i la de literatura i belles arts, amb 28 membres. El 1867 el nombre de seccions arribà a tres. Publicà un Scientifique et Littéraire du Roussillon Bulletin de la Société Agricole. Relacionada amb altres societats estrangeres, veié interrompuda la seva activitat a causa de les guerres del 1870 i el 1914. De fet, no reprengué amb força fins el 1933, però la guerra del 1939 li significà un nou col·lapse. Des d’un començament s’interessà sobretot pels problemes locals, però tingué una actuació força negativa respecte a la qüestió de la llengua. Fins el 1880 Armand Izarn, secretari de la secció de lletres, no demanà la creació d’una secció per a l’estudi del català. Tanmateix, malgrat aquest canvi d’orientació, no s’ha significat mai en aquest camp.