Llicenciat en dret (1839), tingué despatx d’advocat amb P.Sabater i fou promotor fiscal de Vila-real (Plana Baixa) i jutge de Montcada de l’Horta (1844-54). Soci de l’entitat cultural Liceu Valencià, publicà en la seva revista Liceo Valenciano, entre el 1841 i el 1843, quatre poemes en català culte, el primer dels quals, Cançó, ha estat sovint considerat l’equivalent valencià de l’oda La Pàtria (1833) de B.C.Aribau. Tòpicament, doncs, hom l’ha presentat com a iniciador de la Renaixença al País Valencià, per la seva reivindicació idiomàtica contra el castellà i per la voluntat cultista.