tendència

f
Filosofia
Psicologia

Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.

Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat (i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d'instint), en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món. Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més econòmica millor.