Ko Tazawa

(Yokohama, 22 de desembre de 1953 — Kōbe, 24 de setembre de 2022)

Ko Tazawa

© La Galera

Catalanòfil i traductor japonès.

Llicenciat en sociologia per la Universitat de Hitotsubashi (1976), el 1979 anà a Barcelona becat pel banc on treballava per aprendre castellà. En tornar al Japó es doctorà en estudis hispànics per la Universitat d’Osaka (1986). Posteriorment, tornà a Barcelona i fou el primer professor de japonès de l’Escola d’Idiomes Moderns (1993-96) de la Universitat de Barcelona, per la qual el 1999 obtingué el doctorat en filologia catalana. Catedràtic del departament d’Estudis Interculturals de la Universitat de Hosei (Tòquio), en fou impulsor de cursos de català (2013).

Publicà, en japonès, una Introducció a la gramàtica catalana (1991) i 50 preguntes i respostes sobre Catalunya (1992). Autor d’uns diccionaris català-japonès (2002) i japonès-català (2007) per a parlants japonesos, en català publicà Catalunya i un japonès (1993), Cartes a Yu i Kei (1995), La cuina japonesa a Catalunya (2000), En Yu i en Kei tornen al Japó (2005), Dietari d’un japonès: entre el terratrèmol, el tsunami i la fuita radioactiva (2011) i Petjades d’un japonès (Catalunya i un japonès 30 anys després) (2022).

Com a traductor feu versions al japonès, entre d’altres, de Camí de sirga, de Jesús Moncada (1999); La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol (2005); Tirant lo Blanc (en col·laboració amb J.N. Santaeulàlia, 2007); El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs (2014), i La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda (2019), a més d’una selecció de contes d’autors catalans contemporanis (P. Calders, Q. Monzó, J. Perucho, M. Roig, entre d’altres). És autor de la versió al català de La remor de les onades, de Yukio Mishima, en col·laboració amb Josep Pijoan (2008), i també de clàssics japonesos com Natsume, Akutagawa, Tanizaki, Edogawa o Dazai. Fou col·laborador dels diaris Avui, Ara i El Periódico, i de la revista Serra d’Or.

El 2003 rebé la Creu de Sant Jordi, el 2009 el premi del Ministeri d’Afers Estrangers del govern japonès per la seva tasca de pont entre el Japó i Catalunya i, el 2019, el Premi Internacional Ramon Llull. El 2018 fou nomenat membre d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.