És el jaciment més important de la comarca i un dels més significatius de l’època ibèrica de les terres de Ponent. Les restes arqueològiques del Molí d’Espígol mostren l’existència d’un poblat amb una ordenació urbanística molt racional. Els carrers s’entrecreuen formant una retícula, segons la urbanització hipodàmica pròpia de moltes colònies gregues, la qual cosa indica la gran influència que rebé d’aquest poble l’antiga població ilergeta. S’hi aprecien un total de quatre muralles, que es van construir durant les diferents èpoques en què aquest poblat va ser habitat. Es calcula que la seva població, en la fase de màxim desenvolupament, fou d’uns 6.000 h i que s’hi van aixecar unes 500 cases. Aquetes dades fan d’aquest jaciment un veritable centre neuràlgic de la cultura ilergeta. Tot i que no es descarta una ocupació anterior, les restes més antigues que s’han posat al descobert fins ara són de finals del segle VI o inicis del V aC. La darrera fase de poblament es calcula que devia acabar al final del segle III aC, amb l’arribada dels romans. Al principi del segle I aC, el poblat fou definitivament abandonat.
Aquest poblat ibèric va ser descobert durant l’època de la Mancomunitat (1919). Però no fou fins els anys 1970-72 que es dugué a terme la primera campanya d’excavacions, a cura d’Antoni Llorens, responsable del Museu Diocesà de Solsona. A partir de mitjan dècada de 1970 fins el 1986, l’Institut d’Arqueologia i Prehistòria de la Universitat de Barcelona es feu càrrec de les excavacions, les quals passaren a ser dirigides pel professor J. Maluquer de Motes. Fou en aquesta etapa quan s’hi desenvolupà una intensa activitat que posà al descobert bona part de les restes visibles avui dia. Del 1987 al 1994, el Dr. M. Cura, per delegació de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya coordinà els treballs al jaciment. A les excavacions fetes l’any 1991, hom trobà la base d’una torre que devia haver tingut una alçària de 9 m, la presència de la qual pot ser justificada per la situació del poblat, que es troba en una plana, contràriament al que era habitual. El 2000 el jaciment passà a ser gestionat directament pel Museu d’Arqueologia de Catalunya, i el 2019 l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural en renovà la museografia.
L’actual recinte del Molí d’Espígol, envoltat per una tanca metàl·lica, té, a més de les excavacions, un centre que mostra part del material arqueològic que s’ha anat trobant al jaciment. L’any 2009 fou declarat bé cultural d’interès nacional.
A la part més alta de la partida d’Espígol, en un turó elevat proper a la Masia Foix, hi ha restes d’un poble medieval que probablement és l’antiga població d’Espígol, que dona nom al terme.