Llicenciat en dret a Barcelona (1961) i diplomat en sociologia a Madrid (1962), posteriorment es diplomà en teatre a París (1964), ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch (1965-66) i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes. Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi (1971, amb Xifra i Carles Santos), un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels vessants més característics de la seva obra plàstica– formades per petits dibuixos entre el gargot i l’evocació de les cal·ligrafies orientals; La Cumparsita (1972) i Miserere (1979), amb Miralda, dues al·legories musicals contra l’autoritarisme; i Bio Dop (1974, amb Rabascall), un muntatge de vells filmets publicitaris. En solitari filmà Atrás etíope (1977), a més de Ceremonials (1974), mosaic fílmic a partir de les activitats del grup. Des dels anys vuitanta utilitzà sobretot el vídeo (Rambla 24 H, 1981). En un terreny més convencional fou director artístic i coguionista d’algunes de les pel·lícules de Francesc Betriu, com ara Furia Española (1974, premi del Círculo de Escritores Cinematográficos), Los fieles sirvientes (1979) i La plaça del Diamant (1982). Col·laborà en el disseny de l’escenari del film de dibuixos animats Despertaferro (1986). A partir de la dècada del 1980, substituí la càmera de 16 mm pel vídeo i les videoinstal·lacions, tant en creacions individuals com en noves col·laboracions amb A. Miralda, Antoni Muntadas i Jordi Torrent.
Com a pintor i gravador realitzà obres en les quals apareixen grafismes diminuts que poden evocar des d’elements cal·ligràfics fins a petits insectes. Exposà les seves creacions als principals centres artístics d’Europa i de l’Amèrica del Nord. És autor del llibre de poemes il·lustrat Microteatre U (1982). Posteriorment, realitzà diverses performances —París (1983) i Barcelona (1984, 1985 i 1986)— i exposicions individuals (Lleida, Ceret, Granollers, Perpinyà). Així mateix, participà en nombroses exposicions col·lectives (Barcelona, Lleida, Sitges, Perpinyà, Colònia, París, Madrid) (1986). L’any 2010 al MACBA se celebrà l’exposició retrospectiva “Paral·lel Benet Rossell”. L’any 2022, part del seu llegat fou donat al Museu Nacional de Catalunya.
Altres films
- 1969 La Seine, amb C.Andreu (curtmetratge documental)
- 1970 Baleine (curtmetratge documental)
- 1975 Le coeur est un plaisir (CM)
- 1976-77 En la ciudad..., amb L.Maristany (curtmetratge integrat al film col·lectiu homònim)
- 1980 Portrait (curtmetratge anim. exp.)
- 1984 Micro-òpera 2 (curtmetratge experimental, vídeo)
- 1985 Pound (curtmetratge experimental, vídeo)
- 1986 Carob Way (curtmetratge experimental, vídeo)
- 1989 Lo pedrís (curtmetratge experimental, vídeo)
- 1990 El dau / The Dice, amb J.Torrent (curtmetratge experimental, vídeo)
- 1993 1.000 a Miró (curtmetratge anim. exp., vídeo)
- 1997 Mandorla Ignis (curtmetratge experimental, vídeo)
- 2001 Mar de fons (dvd)
Bibliografia
- Bonet, E. i Palacio, M.: Práctica fílmica y vanguardia artística en España 1925-1981. Universitat Complutense, Madrid 1983
- FilmArte: 8 cortometrajes presentados por Benet Rossell. Sala de Cultura CAN, Pamplona 1981. [Catàleg.]