René Garcia Préval

(Cap Haïtien, 17 de gener de 1943 — Port-au-Prince, 3 de març de 2017)

René Garcia Préval

Polític haitià.

Fill d’un ministre d’agricultura del Govern de Paul Malgoire exiliat el 1964 arran de l’autoproclamació de François Duvalier com a president, estudià econòmiques a Lovaina i biologia a Torí. Als anys setanta visqué als Estats Units. Posteriorment retornà a Haití, on treballà per a l’Institut per a la Mineria i més tard obrí un negoci propi. S'uní al moviment opositor liderat per Jean-Bertrand Aristide, del qual esdevingué col·laborador. Després de l’enderrocament de Jean-Claude Duvalier, esdevingué primer ministre sota la presidència d’Aristide del febrer al setembre del 1991, quan el Govern democràtic fou enderrocat en un cop d’estat. Restablert Aristide (1994), el 1996 fou el candidat a succeir-lo en les eleccions presidencials, que guanyà.

Durant el seu mandat impulsà reformes econòmiques i la creació d’infraestructures amb l’objectiu de reconstruir el país dels anys de dictadura, però mantingué un constant enfrontament amb el Parlament, el qual dissolgué el 1999 i governà per decret durant la resta de la legislatura (fins el 2001). Es mantingué al marge de la crisi motivada pel retorn d’Aristide i la posterior dimissió i exili d’aquest (2001-06). Al maig del 2006 fou investit per segon cop a la presidència després d’unes accidentades i controvertides eleccions. Un cop en el càrrec, emprengué de nou la reconstrucció econòmica, refermà l’ajut exterior i cercà aprofundir en la integració amb Llatinoamèrica i, al mateix temps, mantenir bones relacions amb els EUA i millorar les relacions amb la República Dominicana. Afrontà les revoltes del 2008 contra la pujada dels preus dels aliments forçant la dimissió del primer ministre i decretant-ne la congelació. El 2010 hagué de fer front a les catastròfiques conseqüències del terratrèmol del mes de gener, un dels desastres naturals de més magnitud en les darreres dècades, la gestió de les quals féu minvar considerablement la seva popularitat, i renuncià a presentar-se a les eleccions celebrades al novembre del 2011, després de les quals fou substituït en el càrrec per Michel Martelly.