Es llicencià en filosofia i la seva manera de veure el món i la vida evolucionà, primer, des de l’herència cristiana i l’humanisme existencialista de la postguerra a una militància comunista fugaç, per passar, des dels anys setanta a l'anarquisme, del qual es convertí en una referència. La seva abundosa obra poètica s’inicià en llibres com Poemas de la tierra (1955) i Jardín Botánico (1957), continuà amb el joc en títols com Veinte poemas desesperados y una canción de amor (1981) o bé Labios como espadas (1983), als quals seguiren Misticismo libertario (1985), La palabra del hombre (1990) i les tres parts de Lizanote de la Mancha o la conquista de la inocencia (1997-99). Aplegà el conjunt de la seva poesia a Lizania (2004), i és també autor de Camino de imperfección (1987), a mig cami de l'autobiografia i diversos assaigs sobre el pensament anarquista, entre els quals Hola compañeros! (manifiesto anarquista) (2010).