Màrius Serra i Roig

(Barcelona, 1 de maig de 1963)

Màrius Serra i Roig

© Ed. Planeta

Escriptor.

Es llicencià en filologia anglogermànica el 1987. La seva obra literària comprèn els reculls de narracions Amnèsia (1987), Línia (1987), Contagi (1993), La vida normal (premi Ciutat de Barcelona 1999) i les novel·les L’home del sac (1990), Tres és massa (1992), Mon oncle (1996), Ablanatanalba (1999) i Farsa (2006, premi Ramon Llull), obres estretament vinculades al seu interès pels aspectes lúdics del llenguatge i a la seva dedicació a l’enigmística.

En aquesta activitat i també com a articulista col·labora o ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques (els diaris Avui i La Vanguardia, i les revistes, El Temps i Cultura, entre d’altres) i en altres mitjans de comunicació, com ara la ràdio, on la seva secció diària “Enigmàrius” dins del programa El matí de Catalunya Ràdio (des del 2006) gaudeix d’una gran popularitat. És un dels escriptors catalans més vinculats a les noves tecnologies, com ho mostra l’experiència Monocle (1995-2003), intent de novel·la col·lectiva que fa ús de les possibilitats interactives d’internet. Posteriorment reflectí aquesta experiència en De com s’escriu una novel·la (2004). Giren també al voltant de la comunicació i els jocs de paraules i de símbols Manual d’enigmística (1991), Primer llibre de mots encreuats de La Vanguardia (1991) i el compendi de jocs i enigmes verbals Verbàlia (2000, premi Crítica Serra d’Or i Lletra d’Or 2001), que ha continuat al portal d’internet Verbalia.com.

El 2008 publicà Quiet, novel·la que narra la convivència amb el seu fill discapacitat, i el 2012 guanyà el premi Sant Jordi amb la novel·la Plans de futur, en la qual recrea la vida del matemàtic paraplègic Ferran Sunyer. Aquest any publicà també el conte infantil L’arca de Babel. El 2016 tornà al gènere novel·lístic amb Res no és perfecte a Hawaii. L’any següent publicà la crònica personal D’on trec el temps i el 2018 La novel·la de Sant Jordi, una trama detectivesca ambientada en el sector editorial. En el mateix gènere, posteriorment ha publicat les novel·les Jugar-s’hi la vida (2019), ambientada en el món del joc, Fora de joc a Montserrat (2021), una història ludocriminal sobre assassinats al monestir i La dona més pintada (2023), què ens endinsa en la vida del pintor Palau Ferré.

Ha participat en llibres col·lectius i algunes de les seves novel·les i narracions han estat traduïdes a l’anglès, el castellà, l’italià, l’alemany i altres llengües. L’any 2020 publicà una versió íntegra del Tirant lo Blanc al català modern. El febrer del 2013 fou elegit membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica) i el maig del 2015 li fou atorgat el premi Joan Coromines de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL).