Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere (1943). De nou a Barcelona, fou professor del seminari (1949) i el 1953 consiliari diocesà dels joves d'Acció Catòlica. Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals (1968), que dirigí fins el 1993, que en fou destituït. Vicari episcopal de Badalona sud (1970-81) i del Vallès Oriental i el Maresme (1981-90), defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana, qüestió que continuà defensant des de la parròquia de Santa Maria del Pi (d’ençà del 1993, durant una vintena d’anys). Rebé la Creu de Sant Jordi (1994) i el 1995, com a homenatge, es publicà Església i país. Tres testimonis.