Fou descobert al final dels anys vint per R.Arqués i Miquel Crusafont. Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus , així com nombroses restes dentals. Can Llobateres és així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del Tortonià.La composició faunística de Can Llobateres presenta una inusual diversitat de mamífers. D’una banda, persisteixen les comunitats autòctones evolucionades de les faunes miocèniques, com el rinoceront Aceratherium , els cèrvids Euprox, Dorcatherium i Micromeryx , així com els depredadors Amphicyon i el nimràvid Sansanosmislus . D’altra banda, s’introdueixen noves comunitats vingudes d’Amèrica i Àsia sense desplaçar les existents, com el cavall hiparió, el primer giràfid Decennatherium i el tapir Tapirus , juntament amb els depredadors macairodus i els primers úrsids moderns, com Indarctos i Ursavus . La vegetació dominant era la laurisilva, cosa que permetia l’existència d’esquirols voladors, com Albanensia i Miopetaurista , castors dels gèneres Chamicomys i Monosaulax i el simi antropomorf driopitec.