Llicenciat en dret. Treballà com a redactor al diari Tele-exprés del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express, on s’estigué tres anys. Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo.
Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia, de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista. Des del 2012, col·labora en el diari Ara, on publica diàriament la secció “Abans d’ara”.
A partir del 1987 s’introduí en el món acadèmic i fou president de la Societat Catalana de Comunicació, fins el 1989, i vicedirector del departament de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Vicedegà de la UAB el 1988, deixà el càrrec en ser nomenat degà de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), d’on ha estat també catedràtic, i actualment catedràtic emèrit, i director de l’Observatori de la Comunicació Científica.
Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) (1990), és autor de més de cent articles en revistes de recerca i divulgació.
Entre d’altres, és autor dels llibres dedicats a la temàtica periodística Ideología y análisis de medios de comunicación (1972), que introduí a l’Estat espanyol els mètodes estructuralistes d’anàlisi hemerogràfica dels mitjans de comunicació, La premsa actual. Introducció als models de diari (1981, amb Xavier Roig, premi Xarxa 1980), Lliçons de periodisme en Josep Pla. La modernització dels gèneres periodístics a Catalunya (1986, premi Josep Vallverdú de periodisme 1987), El pensament periodístic a Catalunya (1987, premi Carles Rahola d’assaig 1986), El periodisme a Catalunya (1988), Periodisme que ha fet història (1990), Periodística catalana comparada (1993), Artículos que dejaron huella (1994), Periodisme català que ha fet història (1996), Ideología y análisis de medios de comunicación (1998), Periodismo irónico (2000) i Crònica d’un país. 15 articles imprescindibles (2011).
A banda, ha publicat les narracions Tardes Chanel (1989) i el reportatge Les Corts: un poble perdut, un barri introbable (1976, premi Les Corts 1975).
A banda dels esmentats, ha estat guardonat, entre d’altres, amb els premis de periodisme Avui (1979), Gaziel (1986), Joan Mañé i Flaquer (1988) i Antoni de Senillosa (1994). L’any 2011 li fou concedida la Creu de Sant Jordi. El 2021 fou investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona.