Fundat el 1919, sota la presidència de Josep Torra Mercadal. Nasqué amb la vocació d’impulsar l’excursionisme i l’atletisme a la ciutat de Girona i ha esdevingut un dels motors de la vida social i cultural gironina. Es començaren a organitzar sortides i excursions, i el 1920 tingué lloc la primera pujada col·lectiva al Rocacorba. Al mateix temps, s’organitzaren entrenaments atlètics i curses al camp de Mart de la Devesa. El 1921 participà en el primer campionat provincial d’atletisme. Aquell mateix any es començà a publicar el butlletí i s’organitzaren les primeres sortides ciclistes. Destacà Jaume Janer, que participà en el Tour de França (1921). L’any 1922 es creà la secció de futbol, molt activa fins el 1924, però que amb el pas dels anys acabà esllanguint-se i desapareixent durant la Guerra Civil. La secció d’atletisme començà a entrenar-se als terrenys de Vista Alegre i el 1926 es confirmà com la secció insígnia del club, organitzant el Campionat de Catalunya. En 1926-27 s’oficialitzà la secció de ciclisme i es crearen les seccions d’escacs i de boxa. En aquesta última destacà Pere Rich, campió d’Espanya amateur. El 1930 la secció d’excursionisme organitzà el primer Aplec del Grup, celebrat anualment en algun punt proper a Girona. En la primera edició hi assistiren 1.500 persones. El 1932 Vicenç Martí fou el primer soci que coronà l’Aneto. El 1933 la secció ciclista prengué empenta i alguns dels seus membres participaren en la Volta Ciclista a Catalunya. Els anys trenta la secció d’atletisme començà a guanyar títols; destacaren els velocistes Tomàs Colomer i Joan Duran, i el llançador Albí Caselles. El 1934 es crearen les seccions de basquetbol, esports de neu i la de natació i waterpolo, que nasqué gràcies a la construcció d’una piscina. El 1936 es creà la secció d’hoquei sobre patins.
La represa
L’atleta olímpica Imma Clopés
© ARXIU I. CLOPÉS
Acabada la Guerra Civil desaparegué oficialment per ser considerat una entitat catalanista. El mateix 1939, però, s’autoritzà la creació d’una nova entitat esportiva que s’anomenà Agrupación Deportiva Gerundense. S’aprofità la imatge i la forma de l’ensenya del GEiEG, adaptada a la sigla ADG, fins que el 1941, sota l’empara d’Educación y Descanso, es permeté recuperar l’escut original malgrat la castellanització del nom. Els entrenaments de les diferents seccions es traslladaren a l’Estadi de la Devesa (1944-94). El 1945 s’inaugurà la pista de cendra amb l’organització del Campionat d’Espanya d’atletisme. En aquella època destacaren el velocista i saltador Ferran Méndez, el saltador Lluís Giró, el llançador Emili Mora i el marxador Albert Gurt. Després d’una davallada, durant les dècades de 1960 i 1970 l’atletisme gironí es dinamitzà. L’Estadi acollí els Jocs de la FISEC (1964), el Campionat de Catalunya d’atletisme (1969) i diversos encontres amb seleccions internacionals. Destacaren atletes com Pere Aguadé, Teresa Saló, Júlia Boza o Joan Briceño, però especialment Anna Maria Molina, que aconseguí fins a vint-i-cinc títols d’Espanya entre el 1967 i el 1978. Els anys vuitanta la secció d’atletisme s’havia consolidat com una de les millors de Catalunya. Alguns dels seus atletes participaren en campionats internacionals, com l’olímpica Encarna Granados, José Luis Blanco, Imma Clopés, Jordi Mayoral, Lluís Turón, Cristina Agustí, Ana Belén Martínez i Marc Magrans. L’any 2001 organitzà novament el Campionat de Catalunya d’atletisme a les instal·lacions del Palau Sacosta.
La secció de natació i waterpolo tingué un paper destacat quan alguns dels seus membres impulsaren la primera Travessia de l’Estany de Banyoles, organitzada l’any 1944. El 1972 la secció construí la primera piscina climatitzada de la ciutat, la qual cosa feu que el club arribés a la xifra de 20.000 socis. Anualment organitza el Trofeu Sant Narcís. Alguns nedadors destacats són Miquel Suñer o Eduard Pérez. D’altra banda, disposa d’equip masculí i femení de waterpolo. L’equip femení ha jugat diverses temporades a la divisió d’honor estatal.
La secció de basquetbol competeix habitualment en categories territorials. L’equip femení destacà durant la dècada de 1980, impulsat per Joan Lasheras i amb jugadores com Meritxell Buil i Sandra Ventura. Organitza anualment el Torneig Internacional GEiEG d’Any Nou.
La secció d’hoquei sobre patins tingué una gran activitat durant la dècada de 1940. Organitzà la tercera Copa d’Espanya l’any 1946, competició de la qual fou subcampió (1947, 1949). Alguns dels seus jugadors foren internacionals amb la selecció espanyola. El 1965 tornà a organitzar la final de la Copa. Després de molts anys en categories d’àmbit català, el primer equip jugà de nou a la màxima categoria estatal les temporades 2000-01, 2009-11 i 2012-13. Organitza el torneig d’hoquei de base La Bola.
La secció d’handbol fou fundada l’any 1943 i participà en el primer Campionat d’Espanya d’handbol a onze (1944). Quan la competició es transformà en handbol a set l’equip passà a jugar en competicions catalanes o divisions menors d’àmbit estatal. La temporada 1980-81 quedà primer de la divisió de plata i pujà a divisió d’honor (1981-83). L’equip conservà l’amateurisme i fou entrenat per Modest Molina. El Palau Sacosta acollí dues finals de la Copa del Rei (1980, 1988) i el Torneig Internacional d’Espanya d’handbol (1984).
La secció de pesca fou fundada el 1949 i la de botxes i petanca, el 1953. Aquesta última participa en l’Obert d’Espanya, en la Lliga i campionat català, i organitza el Torneig de Fires i Festes de Sant Narcís i el Torneig Internacional de Botxes.
La secció d’halterofília fou fundada el 1959, impulsada per Joan Martínez, pioner de l’halterofília a la província de Girona. Destacà Josep Lluís Martínez, que participà en els Jocs Olímpics de Seül (1988) i Barcelona (1992), Santiago Martínez, que obtingué nombrosos èxits internacionals i que participà en els Jocs Olímpics d’Atenes (2004), i Sergi Martínez, que guanyà el Campionat d’Espanya de la seva categoria en deu ocasions. Organitza el Trofeu Internacional Ciutat de Girona i el Trofeu Joan Martínez. Ha acollit diverses edicions del Campionat de Catalunya d’halterofília.
El 1968 es fundà la secció de judo. Els seus equips competeixen en l’àmbit català i estatal. Des de la temporada 2010-11 és dirigida per Pedro Carpintero, medallista en diverses competicions internacionals.
L’equip femení de rugbi ha jugat diverses temporades a la divisió d’honor estatal
© GEIEG
La secció de rugbi fou fundada el 1971. L’equip sènior masculí competeix habitualment en la màxima categoria de Catalunya, tot i que la temporada 2011-12 ascendí a primera divisió estatal. Ha guanyat la Copa Catalana (1996), la Lliga de primera divisió catalana (1989, 1991, 1997, 1999, 2005, 2007) i el Circuit Seven’s de Catalunya (2006). També participa en competicions com el Torneig Eix Transversal i el Torneig 4 Barres. L’equip femení ha jugat diverses temporades a divisió d’honor estatal, categoria en la qual competia la temporada 2011-12. Algunes jugadores com Laura Lladó i Marina Cabré han participat en competicions internacionals amb la selecció espanyola.
El 1972 es creà la secció de tennis, el 1975 l’escola esportiva i el 1979 la secció de gimnàstica. El 1981 s’hi incorporà la gimnàstica artística i la rítmica. Algunes de les seves integrants participen en competicions d’àmbit estatal. El 2010 el pavelló Lluís Bachs acollí la sisena edició del Campionat d’Espanya de gimnàstica estètica de grup. Al final de la dècada de 1980 es creà la secció de patinatge i el 2006 s’incorporà el pàdel i es creà l’escola de futbol. També té escola de natació i de tennis. El 2012 recuperà la pràctica del tennis de taula, i també té activitat billarística. L’any 2017 es creà la secció de triatló.
La secció de muntanya segueix organitzant excursions, travesses, ascensions, i practicant l’escalada, l’esquí de muntanya i la bicicleta tot terreny. Organitza la cursa de BTT-O Road Book Popular de les Gavarres. Edita la revista L’Agullola. Algunes de les seccions que desaparegueren del club amb el pas del temps foren la de boxa, en què Emili Mora fou campió d’Espanya amateur dels pesos pesants els anys 1940, o la de ciclisme, que durant trenta anys organitzà la Pujada Ciclista als Àngels. Altres activitats que també es practicaren puntualment foren l’hoquei sobre herba, el motociclisme, la pilota, el rem i la vela.
Les instal·lacions actuals
Disposa de 230.000 m2 d’instal·lacions repartides entre tres complexos. El Complex Esportiu Sant Ponç, construït el 1962 i ampliat el 1972 amb la primera piscina de 50 m coberta i climatitzada de la ciutat. Té pistes de tennis, pàdel, esquaix, frontó, gimnàs, zona ludicotermal i camp de gespa. El Complex Esportiu de Sant Narcís, inaugurat el 1975, i ampliat el 1979 amb la construcció del pavelló Lluís Bachs. També té pistes de tennis, frontó, gimnàs, diverses sales polivalents i tres pistes poliesportives cobertes. Finalment, el Palau Sacosta, adquirit el 1980 i remodelat com a nou complex esportiu el 1994 amb la construcció de l’estadi d’atletisme, amb grades per a 900 espectadors. El 1998 obrí l’edifici de serveis, un camp de futbol, un de rugbi i un de llançaments. També té gimnàs, rocòdrom, sales polivalents, pistes de tennis, futbol 7 i futbol sala i circuits de BTT i fúting. Des del 1972 també gestiona el refugi de muntanya de Sant Miquel de Castelló.
En l’aspecte sociocultural, organitza nombrosos esdeveniments. Entre els més destacats de caràcter esportiu hi ha la Festa del Pedal, celebrada des del 1942, i la Pujada als Àngels, cursa pedestre organitzada per primer cop el 1964. També organitza, des del 1974, el concurs infantil i juvenil de pintura ràpida i, des de fa setze anys, el Cicle d’Audiovisuals de Muntanya i Aventura de Girona. Entre el 1983 i el 1990 funcionà l’emissora de ràdio de l’entitat, coneguda com Ràdio Grup. Té una coral, fundada pel mestre Francesc Civil, i una secció de sardanes amb tres colles. El 2012 tenia uns 18.000 socis. Ha estat guardonat, entre d’altres, amb la Copa Stadium (1947), la Medalla d’Or de la Ciutat de Girona (1951), la Medalla d’Or de la Diputació de Girona (1960), la Creu de Sant Jordi (1994), el premi Athenea (1995) i el Premi Catalunya a la gestió en l’esport (2002).