Jordi Sánchez i Zaragoza

(Barcelona, 13 de maig de 1964)

Actor i autor dramàtic.

Diplomat en interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona, fundà la companyia Rebeca de Winter, amb la qual estrenà la seva primera obra com a autor, Mareig (1992), dirigida per Núria Furió, al Teatre Adrià Gual. Amb la companyia L’idiota estrenà Kràmpack (premi especial de la Crítica 1994, premi Max com a millor autor 2003 i premi de la Crítica de Barcelona 2003), a la Sala Villarroel i al Teatro Fígaro de Madrid. Seguiren la comèdia Fum, fum, fum (1995) i la inquietant Sóc lletja (1997), en col·laboració amb Sergi Belbel. Amb Joel Joan escriví, dirigí i interpretà Excuses (2001), comèdia que també dugueren al cinema (2003). Amb Pep Anton Gómez escriví Mamaaà!!! (2002), producte nascut a mida per al tàndem Paco Morán-Joan Pera, Sexes (2008), Hoy no cenamosAsesinos todosMitad y mitadEl eunuco (2016).

En cinema, ha participat en pel·lícules com El perquè de tot plegat (1994, de Ventura Pons), ha escrit i interpretat Ahora o nunca (2015) i No culpes al karma de lo que te pasa por gilipollas (2016), de María Ripoll, Cuerpo de élite (2016, de Joaquín Mazón), La higuera de los bastardos (2017, d’Ana Murugarren), Señor, dame paciencia (2017, d’Álvaro Díaz Lorenzo), Formentera Lady (2018, de Pau Durà), El mejor verano de mi vida (2018, de Dani de la Orden), Si yo fuera rico (2019, d’Álvaro Fernández Armero) i Bajo el mismo techo (2019, de Juana Macías). També ha treballat com a actor de doblatge.

Per a la televisió, ha escrit i interpretat Plats bruts (1999-2002, 75 capítols), que rebé el premi Ondas 2002 a la millor sèrie, i L’un per l’altre (2003-05, 39 capítols). Des del 2007 és un dels protagonistes de la sèrie televisiva La que se avecina.