Des del 1991 l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona es fa càrrec d’aquest festival. Joan Castells dirigí el projecte de renovació i l’edició del 1991. L’any 1992 no hi hagué edició. El 1993 fou reprès sota la direcció de Joan Ollé, època durant la qual el festival amplià els àmbits de treball. Així, es crearen els cicles ‘Paraula d’Autor’, per a lectures dels texts de nous creadors, i durant les diverses edicions es dugueren a terme jornades d’estudi i trobades, com ara la Trobada Internacional d’Autors (1999) o la convocatòria extraordinària del VI Congrés de Sales Alternatives d’Espanya (2000). L’any 2001 n'assumí la direcció Magdalena Puyo (2001-04), en el seu darrer cicle. La Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya decidí traslladar l’esforç inversor en la nova creativitat teatral cap al Festival Temporada Alta de Girona i cap a un nou festival de teatre de text, però situat a Barcelona. La programació d’espectacles i activitats girà cada any a l’entorn d’un eix temàtic que una comissió consultiva decidia. En les darreres edicions, el Sitges Teatre Internacional acusà especialment els problemes d’infraestructura (manca d’espais i equipaments adients) i de ressò públic que ja venia arrossegant de molts anys enrere. Tot i això, el festival continuà fent un esforç per acollir propostes de joves directors i autors teatrals, muntatges de dansa contemporània i també d’altres països europeus.