Rosa Regàs i Pagès

(Barcelona, 11 de novembre de 1933)

Rosa Regàs i Pagès

© Rosa Regàs

Escriptora.

Filla de Xavier Regàs i Castells, després d’una llarga trajectòria a la seva pròpia editorial, La Gaya Ciència (1971-84), s’inicià com a escriptora en castellà el 1991 amb la novel·la Memoria de Almator i el 1994 guanyà el premi Nadal amb Azul (1994).

En aquest gènere, posteriorment ha publicat Luna, lunera (1999, premi Ciutat de Barcelona ) i La canción de Dorotea (2001, premi Planeta). A més, és autora dels volums de narracions Pobre corazón (1996), Desde el mar (1996) i Vent Armat (2006), i dels contes infantils Hi havia una vegada (2001). Ha publicat també llibres de viatges (Ginebra, 1988; Viaje a la luz del Cham, 1995; Volcanes dormidos, amb Pedro Molina Temboury, 2005), assaig (Sangre de mi sangre. La aventura de los hijos, 1998; Per un món millor, 2002; El valor de la protesta, 2004), reculls d’articles a la premsa (Canciones de amor y de batalla, 1995; Más canciones, 1998), llibres de vivències personals (Diari d’una àvia d’estiu. El temps que passa, 2004; L’hora de la veritat, 2010) i Entre el seny i la rauxa (2014), a més de la crònica reportatge Memòries de la Costa Brava (2006, amb fotografies de Francesc Català-Roca i Xavier Miserachs). L'any 2013 guanyà el premi Biblioteca Breve per la novel·la Música de cámara.

Fou traductora de l’ONU (1984-94) i directora de la Biblioteca Nacional de Madrid (2004-07).

L’any 2005 rebé la Creu de Sant Jordi i fou nomenada Chevalier de la Légion d’Honneur per la República Francesa.  

Al maig del 2011 presentà la candidatura per Barcelona en les eleccions municipals de Barcelona dins la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), però renuncià a l’acta de regidora després de ser elegida.