Fundada el 5 de maig de 1998, dona suport a les federacions i associacions catalanes en l’àmbit econòmic, legal i organitzatiu i difon l’activitat de les seleccions catalanes de tots els esports. El primer president fou Jaume Llauradó. Tingué com a document impulsor l’informe jurídic de l’advocat belga Jean-Louis Dupont (advocat del cas Bosman), el qual n'avalava la legitimitat dels objectius. El 1999 rebé el suport del Parlament de Catalunya. Una de les primeres campanyes fou la recollida de signatures (se n’obtingueren 521.249) per a aconseguir, a través d’una iniciativa legislativa popular, la modificació de la llei de l’esport al Parlament de Catalunya. La llei de l’esport català aprovada l’any següent admetia la possibilitat que les seleccions participessin en competicions oficials supraautonòmiques. Aquest article, però, fou recorregut pel govern espanyol al Tribunal Constitucional.
El contenciós restà aturat fins al maig del 2012, que el Tribunal Constitucional dictaminà que les seleccions catalanes només serien admeses en aquelles competicions en què no participés la selecció espanyola. En resposta a la sentència, al novembre del 2012 la Plataforma Pro Seleccions Catalanes i altres entitats, entre d'altres, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), demandaren l'Estat espanyol al Tribunal Europeu dels Drets Humans.
El reconeixement de les seleccions catalanes i l’admissió en competicions i organismes internacionals s’han dut a terme en la majoria dels esports de manera gradual. Fins al juny del 2013 s’havia obtingut ple reconeixement en els següents esports: raquetes de neu, tennis platja , dards, futvòlei, tamborí, bicitrial, touch, futbol tennis, curses de muntanya, futbol sala, patinatge, pitch-and-putt, corfbol, raquetbol, culturisme, twirling, bowling, futbol australià, fistball, rugby lliga i ball esportiu.
Les tensions a què els intents de la Plataforma per al reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes han donat lloc i les nombroses pressions que l’Estat espanyol ha exercit per tal d’impedir-lo foren especialment evidents en la candidatura de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins com a membre de ple dret a la federació, finalment rebutjada (novembre del 2005).
El mateix any, els clubs catalans de futbol de primera, segona i segona divisió B signaren un conveni amb la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes pel qual es comprometien a promocionar i defensar les seleccions catalanes, i a impulsar el reconeixement internacional de la Federació Catalana de Futbol.
El primer esportista que aconseguí un títol internacional amb Catalunya fou Xavi Moya, campió del món de full-contact (1998). Al principi del 2005, Xavier Vinyals fou elegit nou president i d’aleshores ençà es lliura anualment el premi President Companys, que reconeix la tasca de la persona o entitat més activa de l’any en pro de les seleccions catalanes. Des del 2006 també se celebra el Dia de les Seleccions Esportives Catalanes, festa ludicoesportiva que ha tingut lloc a Vic, Reus, Girona, Mataró, Tortosa i Mollerussa.
Les seleccions que han aconseguit algun títol europeu o mundial són les de curses de muntanya, fisioculturisme, hoquei sobre patins, pitch-and-putt, futbol sala, raquetbol i bicitrial. A més de la seu a Barcelona, també hi ha delegacions a Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, Maresme i Catalunya del Nord. Des del 2007 publica la revista Selecciona’t i el 2011 promogué el documental Fora de joc.