Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys vuitanta. La revista, escrita en català, té dues etapes. En la primera, el director fou Joan Fuster i els seus caps de redacció Francesc Pérez i Moragon i, posteriorment, Vicent Salvador. Fou d’aparició trimestral i es publicaren un total de 29 números. L’assaig de temàtica valenciana fou predominant. Com declarà en el seu primer editorial, la revista només aspirava a “potenciar les virtualitats” d’un País Valencià en el qual gairebé estava tot per fer. Des del rigor crític que sempre l’ha caracteritzat, L’Espill obrí una finestra al món de la cultura i de les idees i, lluny d’un patriotisme local estèril centrat sobretot en disputes entorn de noms i símbols, tractà d’articular la cultura valenciana des de la normalitat i la llibertat. Fou així com les seves pàgines s’ompliren de vigoroses idees, de pensaments renovats, que procedien de disciplines en aquell moment emergents com la sociologia, l’arqueologia, la història de les idees i les institucions, l’economia, la geografia “i més ciències humanes”. Publicà articles força importants d’assaig i investigació en totes aquestes àrees de coneixement, al costat de textos de creació literària, crònica cultural, crítiques i ressenyes bibliogràfiques.
Durant la dècada de 1980, començaren a proliferar tota mena de revistes especialitzades en una temàtica concreta: història, economia, art, etc., la qual cosa anà, a poc a poc, desdibuixant el sentit unitari de la revista, que finalment deixà d’editar-se.
La segona etapa s’encetà tot just vint anys després, el 1999. Sota la direcció d’Antoni Furió, i amb Gustau Muñoz com a cap de redacció, L’Espill s’ha definit com una revista de pensament contemporani que combina temes valencians amb altres de caràcter transnacional. En un món cada vegada més global i interconnectat, en un moment d’excessiva especialització i fragmentació dels coneixements, calia, en paraules del seu director en l’acte de presentació de la nova època, “crear un territori interdisciplinari i comú”, des de l’exigència crítica i la llibertat. Interpretar el propi àmbit des de la interdisciplinarietat i veure aquest com un territori des d’on abordar grans temes i problemes que preocupen a tot arreu és ara a la base de la línia editorial de la revista. Hi ha articles centrats en el País Valencià, però augmenten les col·laboracions de destacats professionals de totes les esferes del saber i de tot arreu que reflexionen sobre temàtiques comunes a tota la civilització actual: la globalització, la memòria, el multiculturalisme, el paper dels intel·lectuals, la tolerància, etc.
D’aparició quadrimestral i amb una tirada de 1.500 exemplars, L’Espill s’esforça per establir lligams entre els diversos camps del saber —història, política, economia, ciència, art...— des d’una perspectiva integradora, tenint en compte que la integració no és una simple suma de coneixements, sinó una continuada elaboració, reelaboració i superació d’idees i conceptes que mai no han de donar-se per tancats. La revista és coeditada per Publicacions de la Universitat de València i l’editorial Tres i Quatre.