Cursà els estudis superiors a la Universitat de València, on sota el guiatge de Joan Reglà s’interessà fonamentalment pels llegats araboberbers d’Al-Andalus, que foren els temes dels seus primers treballs d’investigació. Anà als Estats Units, i hi residí durant una llarga temporada. De tornada s’establí a Barcelona, on continuà la tasca investigadora i docent. El 1988 obtingué la càtedra d’arqueologia medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona. Especialista en l’estudi de l’islam a les Balears, en arqueologia hidràulica andalusina a Mallorca —de la qual és pioner— i en l’assentament territorial dels grups islàmics a l’illa (Castellitx, Alaró i Biniforani), publicà, entre d’altres, Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca (1986), Sobre Mayurca (1984) i Arqueología medieval en las afueras del medievalismo (1988). Publicà també un llibre de poesia (Així sia. Elegies irremeiables, 1957) i els volums de narracions breus El terme de Manacor (2007) i Trenc d'alba (2009), i traduí al castellà les memòries de l’artista florentí del segle XVI Benvenuto Cellini, La vida (1984). L'any 2006 es publicà el volum d'articles seus apareguts en el diari El País sota el títol El país llamado deseo.
Miquel Barceló
Historiador i escriptor.