Fill de l’escriptor i economista Pere Corominas i germà del filòleg Joan Coromines, es formà a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en matemàtiques (1936); també hi inicià estudis d’arquitectura, que completà més endavant. Es doctorà en matemàtiques a París després d’haver pres part en la Guerra Civil Espanyola. El 1940 passà a Xile i tot seguit es traslladà a l’Argentina. A la ciutat de Mendoza, fou professor de matemàtiques a la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de Cuyo (1941-46) i encarregat de la càtedra d’Estadística. Posteriorment, treballà a l’Institut de Matemàtiques de Rosario i fou membre actiu de la Unió Matemàtica Argentina. El 1947 tornà a Europa, on, a França, treballà fins al 1952 com a agregat de recerques al Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de París. El 1955 treballà a Princenton (EUA) i, del 1960 al 1964, a Caracas. Posteriorment, i ja fins la jubilació, s’establí a Lió, on fou nomenat professor de la Universitat i hi creà una escola d’algebra ordinal.