Es formà a l’Escolania de Montserrat (1853-63) amb el mestre Bartomeu Blanch i, posteriorment, el 1867, amplià estudis al Conservatori de Santa Cecília de Roma. El 1872 fou nomenat membre de l’Acadèmia i Congregació Filharmònica de Catània. Tornà a Montserrat, on exercí com a mestre de música de l’Escolania. A Terrassa, fou organista i mestre de capella de l’església del Sant Esperit (1869-73). Marxà aquest darrer any a Puerto Rico, on havia guanyat, per concurs, la plaça d’organista de la catedral de San Juan de Puerto Rico. El 1874 es casà. És autor de diverses simfonies per a orquestra, una Marxa triomfal per a orquestra (1884) i un Ave Maria per a tres solistes, cor i orquestra (1883), premiades per l’Ateneu Porto-riqueny. La seva obra contribuí a una de les èpoques més fecundes de la vida musical de l’illa. El 1887, després d’una breu estada a Catalunya, participà en un concurs amb una Obertura per a gran orquestra. El 1899, acabada la guerra hispanoamericana, tornà a Catalunya, on Jaume Agustí i Millà, exvicari general i exgovernador de Puerto Rico, li oferí el càrrec d’organista a l’església de Sant Andreu de Palomar. Poc després, retirat, es dedicà a l’ensenyament fins a la seva mort. Músic prolífic, compongué més de cent peces de tots els gèneres, encara que només publicà 20 preludis brillants i una romança. Compongué, també, una Dansa porto-riquenya per a piano, sis misses per a veus i orgues i un Himne per a dues veus i orquestra, dedicat a Puerto Rico.