Les primeres notícies documentals de l’existència del Centre són del 1899, poc després, doncs, de la fi de la presencia colonial espanyola a l’illa de Cuba. Una de les seves primeres activitats fou l’organització d’un cor, que interpretava peces de J.A. Clavé i Morera. Un dels primers actes oficials fou el missatge d’adhesió de Sitges —a Cuba fou nombrosíssima la colònia sitgetana—, on es propugnava que el Centre seria el punt de reunió de tots els catalans de Santiago, per tal de “propagar el programa del catalanisme”; mesos més tard, aquest missatge d’adhesió era enviat a la Unió Catalanista de Barcelona. El 1900, gràcies a la iniciativa de Frederic Boix, s’inaugurà un edifici bastit expressament per a esdevenir la seu social del Centre. La mateixa entitat inaugurà, el 1903, una casa de salut en una propietat rural de les rodalies de Santiago, anomenada La Veguita. El 1908, l’entitat, sota la presidència de Joaquim Casamitjana, es reorganitzà i passà a anomenar-se Nuevo Centro Catalán. El Centre desaparegué amb l’arribada del règim de Fidel Castro (1959).