Entrà a la marina, on es graduà. Participà en la guerra entre Rússia i Turquia, al costat de l’exèrcit rus. El 1773 anà a Amèrica com a mariner mercant, i ja el 1775 era capità d’un petit vaixell que feia viatges de l’Havana a Veracruz. Participà en la guerra d’independència dels EUA; nomenat primer tinent de la marina a Carolina del Sud, intervingué en moltes accions navals, entre les quals cal esmentar, com a comandant d’una galera, la defensa de Savannah. Presoner dels anglesos el 1780, fou bescanviat i ingressà a l’exèrcit de terra, a l’estat major del general Francis Marion. Participà en les batalles de Wilmington i Cowpens, en la qual es digué que salvà la vida a Washington i Beaufort Bridge; en mèrit a la seva tasca militar fou ascendit a comandant d’artilleria. En acabar la guerra, el 1783, s’establí a Tennessee a Knoxville i Third Creek; en recompensa als seus serveis, rebé 340 acres de terra a Grass Valley. El 1812 tornà a participar en la guerra contra Anglaterra, amb els seus fills William i David. David Glasgow Farragut (Knoxville, Tennesse, 1801 - Portsmouth, New Hampshire, 1870) fou cap de l’esquadra nordista en la Guerra de Secessió (victòries de Nova Orleans i de Mobile) i primer almirall dels Estats Units.
Jordi Ferragut en un retrat realitzat per William Swain
Naval History and Heritage Command/National Portrait Gallery
Militar i mariner.