Bienve Moya

Benvingut Moya i Domènech
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 30 de novembre de 1944)

Bienve Moya

Nom amb què és conegut el folklorista, activista, gestor cultural i escriptor Benvingut Moya i Domènech.

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars. Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover (mercat de teatre en català), promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi (Reus-Vilanova i la Geltrú) i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana. Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el Carnaval i altres festes populars, i també al de Vilanova i la Geltrú. Impartí cursos de cultura popular i teatre a l’Escola de Mestres Rosa Sensat de Barcelona.

Articulista a la premsa (L’Avenç, Cuadernos de Pedagogia, El Temps, El Periódico de Catalunya, Diari de Barcelona, El País, Avui, etc.), col·laborà a la Norddeustcher Rundfunk d’Hamburg i ha fet guions per a la ràdio, entre d’altres el del programa Imaginari, rondalles i llegendes catalanes de Catalunya Ràdio, pel qual obtingué el premi Camera del Consell Audiovisual Mundial (París). Ha publicat llibres sobre cultura popular (Festes populars a Catalunya, amb Avel·lí Artís-Gener, 1980; La festa a Catalunya, 1995; La llegenda dels sants, 1996; Llegendes del Penedès i les valls del Garraf, 2005; Una mà de sants, 2011; Cada dia és festa, 2014; Olèrdulae. Els contes del Penedès (de mar a terra endins); 2017, i Criatures fantàstiques de l’imaginari col·lectiu. 100 bubotes, sorges, gorguins i altres éssers quimèrics, 2019), a més de narrativa de ficció (la novel·la Il·legals, 2001; i els reculls de contes Llegendes urbanes i narracions suburbials, 1999; Suburbalies (Pròsper i Maxim), 2005, i Flordesaüc. Camins d’al-Andalús, 2006) i l’obra teatral Ànima malalta (2000). És també autor de narrativa per a infants (Pol·len vol estimar, 1968; Vull ser mulasser, 1998; En Maginet tap de bassa, 2004). L’any 2005 fou cofundador del col·lectiu Els altres andalusos. L’any 2009 rebé el Premi Nacional de Cultura en la categoria de cultura popular.