Fill d’un comerciant, feu els estudis d’història a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963 amb una tesi sobre la documentació existent relativa a la introducció de la impremta a Girona. Des d’aleshores investigà i publicà sobre diversos aspectes de la història de Girona i es dedicà especialment als estudis de bibliografia. Entrà al cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs (1954) i assumí l’organització i direcció de la Biblioteca Pública de Girona (1949-87). També exercí la seva activitat professional al Centre Coordinador de Biblioteques de la Província (1955-80), a l’Arxiu Històric Provincial (1952-85) i a la Casa de Cultura (1966-82).
Com a part de la seva tasca docent, col·laborà en la fundació del Col·legi Universitari de Girona (1969), del qual fou cap d’estudis entre el 1969 i el 1974. Fou nomenat comissari provincial d’extensió cultural a Girona (1964-69) i delegat del Ministeri de Cultura a la mateixa ciutat (1978-80), a més d’acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia (1967) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1994).
Confegí repertoris d’índexs, i entre els llibres que publicà destaca Història de la impremta a la ciutat de Girona (1988), en què amplià les recerques fetes a propòsit de la seva tesi doctoral. Fou col·laborador habitual del Diari de Girona, on publicà nombrosos articles de divulgació. Del mateix caràcter són els llibres El setge de Girona en temps de Pere el Gran (1963), Girona entre la història i l’actualitat (1990), Els gironins, entre la història i l’actualitat (1992 i 1999) i Historia del Gobierno Civil de Girona (1992).
La seva tasca en el camp de la docència i la investigació fou reconeguda amb l’atorgament, entre altres guardons, del títol de comanador de l’orde civil d’Alfons X el Savi (1967), el nomenament de cronista de la ciutat de Girona (1987) i la Medalla al treball President Macià (2001).