A principi dels anys seixanta viatjà a Europa, i a París realitzà les seves primeres performances; en aquesta ciutat conegué nombrosos artistes i pensadors, la qual cosa li permeté entrar en contacte amb l’avantguarda artística del moment i amb figures clau de l’art del segle XX.
Entre el 1963 i el 1967 desenvolupà el període cinètic del seu treball amb obres com Bubble Machines, Sand Machine o Mud Machine, que concentren la relació amb la natura en una forma elemental per tal d’explorar l’experiència estètica, les interaccions poètiques entre la tecnologia desenvolupada per l’ésser humà i els fenòmens naturals. Aquests anys fou un dels membres fundadors del centre d’art Signals a Londres i fou l’editor de la publicació d’aquest centre.
L’any 1967 inicià el període Exploding Galaxy; fins el 1976 fou un període participatiu, que es concentrà en la relació amb altres persones i en la interacció de natura i cultura, d’art i societat, amb treballs com Participation-Production que permeten un nombre infinit de contribucions de diferents persones. Des de la meitat dels anys setanta desenvolupà un treball de performance.
Fou guardonat amb els premis de la Fundació de les Arts de Nova York i de la Jerome Foundation of America.