Càndida Pérez i Martínez

(Olot, Garrotxa, 28 de juliol de 1893 — Olot, Garrotxa, 15 de novembre de 1989)

Càndida Pérez i Martínez

© Rocío Romero Grau

Cupletista i compositora.

Biografia

En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música. Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local. El mateix any s’instal·là a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall, al carrer de Valldonzella, núm. 6, on també s’instal·là una productora musical, atès que a la dècada dels anys vint Pérez gravà diversos discos. 

La cupletista més famosa del món, Raquel Meller, fou gran amiga de Càndida Pérez i cantà alguns dels seus cuplets en català i en castellà, i estrenà la seva versió d’El noi de la mare a l’Olympia de París (1919). El 1922 es casà amb Lucarelli i feu una gira per Itàlia, on cantà les seves pròpies composicions en català i en castellà, acompanyada per una orquestra que dirigia el seu marit. L’any 1926 la productora nord-americana Paramount li organitzà una gira per Europa, i debutà a París amb molt d’èxit. El 1928 inicià una gira artística per Amèrica del Sud i es nacionalitzà argentina. Durant quatre anys actuà amb èxit a l’Argentina, el Brasil, l’Uruguai i altres països de l’Amèrica del Sud, amb el nom artístic d’Alba. Separada de Lucarelli el 1929, l’any 1932 s’uní sentimentalment amb l’industrial i artista brasiler Luiz Fossati Ferri, que seria el seu segon marit. S’establí al Brasil i deixà la vida artística. 

L’any 1968 el matrimoni s’instal·là de nou a Catalunya, a l’Hospitalet de Llobregat. Després de la mort del seu marit (1979), Càndida Pérez tornà a Olot.

Obra 

Compongué alguna de les cançons més famoses i populars de Catalunya, entre les quals destaquen, Les Caramelles, La Marieta de l’ull viu, Ball de Rams, El noi de la mare, La muller d’en Manelic, La fornera de la Ronda, Pasqua Florida, L’orfeonista, L’emperadriu, Revetlla d’amor, a més de La barretinaire, La Rambla, La batedora, Foxtrotmania, La cupletista, La cançó de la dida (amb lletra de Ventura Gassol),  La contrabandista (amb lletra de J. Carner i Ribalta), El cuplet català, L’enterrament de la sardina i altres. També compongué tres espectacles musicals en català: Per Catalunya (Col·lecció de postals catalanes), amb llibret de Joaquim Montero, estrenat al Teatre Romea de Barcelona el 15 d’abril de 1921; Un miracle a Barcelona o la qüestió és passar l’estona (Pel·lícula extravagant en 3 actes i 10 quadres), també amb llibret de Joaquim Montero, estrenat igualment al Romea el 26 d’abril de 1922; Pasqua Florida o les Caramelles - Sainet lírico-dramàtic de costums populars barcelonines, amb llibret de Rossend Llurba i estrenat al Teatre Tívoli de Barcelona el 14 de novembre de 1922.

En castellà creà uns 25 títols, entre d’altres, el cuplet La hija del carcelero, Gentil bañista, La cupletera, La guitarra llora, La feucha, Si yo fuera maja, La del soto, La tuna, Claveles de España, El alojamiento, El pampero, etc. Els lletristes que més produïren per a Càndida Pérez foren Rossend Llurba i Tost i Joan Casas Vila, que signava Joan Misterio. 

Bibliografia  

  • Alsina, Susanna. “Commemoren, a Olot, el centenari del naixement de la cupletista Càndida Pérez”. El Punt, 25-9-1993.
  • Bonaventura, Daniel. “Una plataforma d’Olot reivindica la compositora d’ ‘El noi de la mare’". Diari de Girona, 3-1-2003.
  • Canals i Ferrarons, Josep M. “Sobre la compositora Càndida Pérez i Martínez. A propòsit d’un article de Carles Riera i Vinyes publicat a SOM, el mes de gener de 1990”, Revista SOM, maig-juny de 2005.
  • Canals, Josep M. “Càndida Pérez, la cupletista d’Olot”. A 440 sobre el nivell del mar, núm. 55, novembre del 2000.
  • “Càndida Pérez i La Cupletista”. La Comarca d’Olot. Plataforma per a la reivindicació de la personalitat de Càndida Pérez, 8-4-04.
  • La Comarca d’Olot, 3 i 31-10 i 7-11 de 1914, any II.
  • La Comarca d’Olot, 23-11-89.
  • Cuéllar, Alexandre. “Picardies càndides. Fa cent anys va néixer a Olot la compositora de ‘La Marieta de l’ull viu’”. Avui, 1-8-1993.
  • Cuéllar, Alexandre. Glossa. Conferència a “Fons d’Art”, 25-9-1993.
  • Dou, Josep M. “Una olotina compositora de cuplets”. Dins: Olot en el transcurs del temps. Ed. Miquel Plana.
  • Espinàs, Josep Maria. “Pregunteu-li com se diu”, “Cuplets”, “Informacions”. Avui, 22-12-1989; 6 i 10-1-1990.
  • Esteban, Ramon. “Reclamen un carrer a Olot per a la cupletista i compositora Càndida Pérez”. El Punt, 24-12-2000.
  • El Llibre del Cuplet Català (1929). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Vol. VIII.
  • Murlà, Josep. “Càndida Pérez, compositora de cançons populars”. Programa 28è Aplec de la Sardana d’Olot.
  • Murlà, Josep. “Els cuplets de Càndida Pérez”. La Comarca d’Olot (26-8-93).
  • Olesti, Isabel. “Sicalipsis en el Artenbrut”. El País, pàg. 2, 18-12-2004.
  • Revista Ateneo. Olot, 9-2 i 15-3 de 1908.
  • Revista Humanidad. Olot, 1, 8, 15 i 22-10 de 1914.
  • Riera, Carles (1990). “En la mort de Càndida Pérez”. Revista SOM (Comarques gironines), núm. 11O.
  • Xuclà, Jordi. “Els noms dels carrers”. La Comarca d’Olot, 4-1-01.
  • Alsina, Susanna. “Commemoren, a Olot, el centenari del naixement de la cupletista Càndida Pérez”. El Punt, 25-9-1993.
  • Bonaventura, Daniel. “Una plataforma d’Olot reivindica la compositora d’‘El noi de la mare’”. Diari de Girona, 3-1-2003.
  • Canals i Ferrarons, Josep M. “Sobre la compositora Càndida Pérez i Martínez. A propòsit d’un article de Carles Riera i Vinyes publicat a SOM, el mes de gener de 1990”, Revista SOM, maig-juny de 2005.
  • Canals, Josep M. “Càndida Pérez, la cupletista d’Olot”. A 440 sobre el nivell del mar, núm. 55, novembre del 2000.
  • “Càndida Pérez i La Cupletista”. La Comarca d’Olot. Plataforma per a la reivindicació de la personalitat de Càndida Pérez, 8-4-04.
  • La Comarca d’ Olot, 3 i 31-10 i 7-11 de 1914, any II.
  • La Comarca d’Olot, 23-11-89.
  • Cuéllar, Alexandre. “Picardies càndides. Fa cent anys va néixer a Olot la compositora de ‘La Marieta de l’ull viu’”. Avui, 1-8-1993.
  • Cuéllar, Alexandre. Glossa. Conferència a “Fons d’Art”, 25-9-1993.
  • Dou, Josep M. “Una olotina compositora de cuplets”. Dins: Olot en el transcurs del temps. Ed. Miquel Plana.
  • Espinàs, Josep Maria. “Pregunteu-li com se diu”, “Cuplets”, “Informacions”. Avui, 22-12-1989; 6 i 10-1-1990.
  • Esteban, Ramon. “Reclamen un carrer a Olot per a la cupletista i compositora Càndida Pérez”. El Punt, 24-12-2000.
  • El Llibre del Cuplet Català (1929). Barcelona: Biblioteca Bonavia. Vol. VIII.
  • Murlà, Josep. “Càndida Pérez, compositora de cançons populars”. Programa 28è Aplec de la Sardana d’Olot.
  • Murlà, Josep. “Els cuplets de Càndida Pérez”. La Comarca d’Olot (26-8-93).
  • Olesti, Isabel. “Sicalipsis en el Artenbrut”. El País, pàg. 2, 18-12-2004.
  • Revista Ateneo. Olot, 9-2 i 15-3 de 1908.
  • Revista Humanidad. Olot, 1, 8, 15 i 22-10 de 1914.
  • Riera, Carles (1990). “En la mort de Càndida Pérez”. Revista SOM (Comarques gironines), núm. 11O.
  • Xuclà, Jordi. “Els noms dels carrers”. La Comarca d’Olot, 4-1-01.