Mercè Sampietro i Marro

(Barcelona, 24 de gener de 1947)

Mercè Sampietro

© TV3

Actriu.

Debutà en el teatre el 1970 amb l’obra Olvida los tambores, d’Ana Diosdado. De la seva trajectòria teatral destaquen diverses actuacions al programa televisiu de teatre Estudio 1 (1970-80); Dissabte, diumenge i dilluns (2002) i A teatro con Eduardo (2016), ambdues d’Eduardo de Filippo i dirigides per Sergi Belbel; Danza Macabra (2004), d’August Strindberg, dirigida per Mercedes Lezcano; 9 Maletes (2012), dirigida i escrita per Joaquim Oristrell; Fedra (2015), de Jean Racine, dirigida per Sergi Belbel, a les ordres del qual també actuà a La senyora Florentina i el seu amor Homer (2016), de Mercè Rodoreda, obra per la qual rebé el premi memorial Margarida Xirgu 2017, i una versió musical teatral de la Divina Comèdia de Francesc Cerro-Ferran (2017).

Tanmateix, la seva carrera ha estat vinculada sobretot al cinema i a les sèries de televisió. S’inicià en el cinema a través del doblatge i amb papers secundaris en els films A un dios desconocido (1977), de Jaime Chávarri, i El crimen de Cuenca (1980) i Hablamos esta noche (1981), de Pilar Miró, que la dirigí en el primer paper que li donà projecció a Gary Cooper, que estás en los cielos (1981), i que posteriorment li donà també papers de protagonista a Werther (1986) i a El pájaro de la felicidad (1993). Ha actuat també en Extramuros (1985, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià), de Miguel Picazo; Historias del Kronen (1995), de Montxo Armendáriz; Lluvia de otoño (1988), de José Ángel Rebolledo; Las huellas borradas (1999), d’Enrique Gabriel; Cuando vuelvas a mi lado (1999), de Gracia Querejeta; Nosaltres (2000, premi Gran Angular del Festival de Sitges 2001), de Judith Colell; Silencio roto (2001, premi Butaca), de Montxo Armendáriz; Lugares comunes (2002, Concha de Plata a la millor actriu al Festival de Sant Sebastià i premi Goya a la millor actriu), d’Adolfo Aristarain; Inconscients (2004), de Joaquim Oristrell; Reinas (2005), de Manuel Gómez Pereira; Nordeste (2005), de Juan Solanas; Salvador (2006), de Manuel Huerga i 53 dies d’hivern (2006), de Judith Colell. Premio Nacional de cinematografía (2003), en 2003-06 presidí l’Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. Ha actuat també en telefilms i, sobretot, en telesèries, entre d’altres Miguel Servet, la sangre y la ceniza (1989), Nada es para siempre (1999), Laberint d’ombres (1998-2000), Porca misèria (2004-07), dirigida per Joel Joan, i La Riera (2010-17), que protagonitzà. L’any 2015 rebé la Creu de Sant Jordi.