Estudià història a la Sorbona de París i posteriorment ingressà en el cos diplomàtic del seu país. Destinat a l’Argentina, després de ser arraconat per haver denunciat les pràctiques corruptes de l’ambaixador, començà a col·laborar en diversos diaris marroquins. El 1997 esdevingué redactor en cap del principal setmanari independent, Le Journal, des d’on donà a conèixer la realitat de la dictadura de Hassan II del Marroc. Al començament de l’any 2000 fundà el setmanari Demain, que fou prohibit el desembre d’aquell mateix any. Tornà a publicar-se en un registre satíric el 2001 com a Demain Magazine, amb un enorme èxit. Després d’haver estat condemnat a quatre mesos de presó al final del 2001 pels continguts de la revista, el maig del 2003 rebé una nova condemna (de quatre anys, posteriorment rebaixada a tres) per la publicació d’unes sàtires sobre el rei Muḥammad VI del Marroc. Indultat el gener del 2004 després d’una vaga de fam de 50 dies durant la qual rebé el suport internacional, es reincorporà al periodisme, però l’any 2005 fou condemnat a deu anys d’inhabilitació per a exercir el periodisme per haver mostrat en un reportatge publicat en el diari espanyol El Mundo que els refugiats sahrauís del camp de Tindouf no eren ostatges del Front Polisario i, a més, estaven reconeguts per l’ONU. Després del període d’inhabilitació, el juliol del 2015 acabà una vaga de fam d’un mes quan les autoritats accediren a proporcionar-li documentació oficial amb la qual tornar a exercir el periodisme, bé que en la pràctica no pot fer-ho al seu país. Exiliat a Barcelona des d’aleshores, ha continuat denunciant les vulneracions dels drets humans i de la llibertat d’expressió al Marroc. L’any 2019 rebé el premi Veu Lliure del PEN Club Català.