Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, treballà al Consorci per a la Normalització Lingüística entre el 1990 i el 2003. Afiliada a Esquerra Republicana de Catalunya i també al sindicat Comissions Obreres des del 1990, s’incorporà progressivament a l’activitat política. El 1994 fou escollida membre del consell nacional d’ERC, i en 1996-2002 fou presidenta del partit a l’Hospitalet de Llobregat. Des del 1998 forma part de l’executiva nacional republicana. En les eleccions municipals del 2003 fou escollida regidora d’ERC a l’Hospitalet, càrrec que abandonà el mateix any quan fou designada consellera de Benestar Social i Família en el nou govern de Pasqual Maragall i Mira, a proposta de Josep Lluís Carod-Rovira, càrrec que deixà el maig del 2006, quan el president destituí els consellers d’Esquerra Republicana. Des d’aquest any és membre de l’executiu d’ERC i portaveu al Parlament de Catalunya del grup d’ERC. Fou reelegida en les eleccions del novembre de 2006, del 2010, del desembre del 2012 i, en les eleccions del 27 de setembre de 2015 per la candidatura Junts pel Sí. Al novembre fou elegida secretària de la mesa del Parlament per aquesta formació i, en aquest càrrec, juntament amb els altres membres de l’òrgan, fou encausada per presumptes delictes de desobediència i prevaricació per haver permès la votació de la resolució sobre el referèndum unilateral d’independència de Catalunya (octubre del 2016). L’octubre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la condemnà, juntament amb altres tres membres de la mesa, per aquests fets, que qualificà de desobediència, a 20 mesos d’inhabilitació i a una multa. El 12 de juny de 2023 fou nomenada consellera d’Educació del govern presidit per Pere Aragonès. És coautora del treball titulat Entre l’esperança i el neguit. El català a Catalunya. Coneixements, usos, actituds i identitats lingüístiques (2001).
Anna Simó i Castelló
© Esquerra Republicana de Catalunya
Política.