Grífols

Grifols

Hòlding farmacèutic creat el 1987 a partir de l’empresa Laboratoris Grífols.

Actualment la seu de l’empresa és a Sant Cugat del Vallès (Grífols SA) i consta de quatre branques principals: biomèdica, hospitalària, diagnòstica i productes biomèdics.

Història

Té com a precedent l’Institut Central d’Anàlisis Clíniques, empresa fundada el 1909 pel metge hematòleg Josep Antoni Grífols i Roig i pionera a l’Estat espanyol en anàlisis clíniques i en la introducció de les tècniques de conservació i transfusió de la sang. L’any 1940, amb els seus dos fills, Josep Antoni Grífols i Lucas (Barcelona 1916 – 1958) i Víctor Grífols i Lucas, i amb Domingo Brasó, fundà Laboratoris Grífols, orientats sobretot a instrumental i productes hematològics. El 1943 obtingué la patent per a la liofilització del plasma humà de donants i el 1945 fundà el primer banc de sang privat de l’Estat espanyol (actiu fins el 1992). El 1948 obtingué l’autorització per a la comercialització i la fabricació de penicil·lina i el 1951 introduí la plasmafèresi. El 1957 fundà GriCel, dedicada a la fabricació d’instrumental per al tractament i el diagnòstic hematològics, i l’any següent creà la primera planta de fraccionament de plasma. El 1960, amb la nord-americana Dade Reagents, creà l’aliança entre empreses Dade-Grífols per a la comercialització de reactius. El 1972 inaugurà una nova planta a Parets del Vallès (Vallès Oriental). El 1987 es reestructurà com a hòlding, i s’establiren les empreses principals del grup: Laboratoris Grífols (producció de solucions enterals i parenterals), Institut Grífols (derivats del plasma), Diagnòstic Grífols (instrumental de diagnòstic) i Movaco SA (distribució), nucli al qual s’afegí Biomat el 1991 (control, anàlisi i distribució del plasma emprat en la fabricació de derivats) i Grífols Engineering el 2000 (dedicada al disseny de productes biofarmacèutics). Després de Víctor Grífols i Lucas, la direcció de l’empresa passà a Víctor Grífols i Roura, que en fou conseller delegat del 1987 al 2016 i, des del gener del 2017 al seu fill Víctor Grífols i Deu (Barcelona 1976) i al seu germà Raimon Grífols i Roura (Barcelona 1964), els quals assumiren el càrrec solidàriament. El desembre del 2023 Víctor Grífols anuncià la renúncia al seu càrrec com a membre del consell d’administració, i el febrer del 2024, després de l’anomenat escàndol de l’informe de Gotham City pel qual l’empresa fou acusada de manipular comptes, i per tal de separar la propietat i la gestió, Víctor i Raimon Grífols deixaren els seus càrrecs de director corporatiu i director general d’operacions, respectivament, encara que continuaren en el consell d’administració.

Expansió

El 1974 creà una xarxa comercial per a l’Estat espanyol amb la primera delegació a Sevilla. Grífols Portugal (1988) fou la primera filial que inicià la internacionalització del grup. De les subsegüents filials, fàbriques o oficines de representació destaquen les dels EUA, amb plantes de producció a Los Angeles (1990 i 2013) i Clayton, a Carolina del Nord (2011); l’Argentina i Xile (1991); la República Txeca (1992); Mèxic (1993); Alemanya, Itàlia i el Regne Unit (1997); el Brasil (1998); França i Eslovàquia (1999); Singapur (2000 i 2003); Tailàndia i Malàisia (2003); Polònia (2004); el Japó (2006), i Suècia, Colòmbia i la Xina (2010).

Paral·lelament a aquest procés d’internacionalització, el grup Grífols ha dut a terme diverses adquisicions d’empreses del sector, entre les quals cal esmentar la de la companyia nord-americana SeraCare (2002), integrada al grup com a Biomat USA; Alpha Therapeutic Corporation (2003); PlasmaCare i els seus catorze centres de plasmafèresi als EUA (2006); Lateral Diagnostics (2009), propietat suïssa i australiana; la nord-americana Talecris Biotherapeutics (2011), amb la qual esdevingué el tercer productor mundial d’hemoderivats, i el 40% de la també nord-americana VCN Biosciences (2012), especialitzada en el desenvolupament d’agents antitumorals. El 2013 adquirí el 60% del capital de la biotecnològica basca Progenika Biopharma i el 35% de la nord-americana Aradigm, que li conferia l’exclusiva del Pulmaquin, fàrmac de referència en les malalties dels bronquis. El mateix any anuncià l’adquisició de la unitat de diagnòstic transfusional de Novartis Ltd., que inclou una planta de producció a Emeryville (EUA), i les oficines comercials en aquest país, a Suïssa i a Hong Kong. Poc temps després (novembre del 2013) adquirí el 21,3% de l’empresa biotecnològica belga TiGenix.

El març del 2015 anuncià l’entrada a l’accionariat de la nord-americana Alkahest (45%), centrada en els tractaments de l’Alzheimer i altres malalties del sistema nerviós central associades a l’envelliment. Continuà l’any següent les participacions en companyies nord-americanes: Interstate Blood Bank (IBBI), un dels seus proveïdors, de la qual comprà el 49%, i Singulex (20%), dedicada al diagnòstic clínic. El gener del 2017 anuncià la compra del 49% de la companyia californiana Access Biologicals, fabricant de productes biològics complementaris, i al juliol comprà a través de Grifols Innovation and New Technology (GIANT) el 44% de l’empresa biotecnològica nord-americana GigaGen. Un any després (gener del 2018) adquirí el 51% de Medkeeper, empresa tecnològica dels Estats Units dedicada al desenvolupament de programari per a la farmàcia hospitalària. El març del 2019 arribà a un acord amb la multinacional xinesa de productes plasmàtics Shanghai RAAS, de la qual n’adquiria el 26,2% a canvi d’una participació no majoritària d’aquesta en la divisió diagnòstica. El març del 2021 comprà el 56% de la nord-americana GigaGen i assolí el 100% de l’empresa nord-americana, i el setembre del mateix any adquirí Tiancheng Pharmaceutical Holding, propietària del 90% de les accions ordinàries i de l’1% de les accions preferents de la companyia alemanya Biotest.

L’any 2013 establí a Dublín Grifols Worldwide Operations Ltd., centre de la divisió de biociència que comprèn també tresoreria, gestió de riscos, planificació de subministraments i compres, regulació, recerca i desenvolupament i funcions comercials, i que aporta el 75% dels ingressos de l’empresa. L’octubre del 2015 inaugurà en aquesta ciutat un edifici de 22.000 m2 per a allotjar-hi les instal·lacions.

Productes

Entre els productes més destacats que ha llançat i comercialitzat cal esmentar una centrifugadora que fa automàticament el test de Coombs (1966); la globulina intravenosa immune (IVIG) liofilitzada (1992) i pasteuritzada, comercialitzada amb el nom de Flebogamma (1993); derivats del factor VIII de la coagulació des del 1980; la introducció del test d’àcid nucleic (NAT) per a la detecció de l’hepatitis C; diversos tipus de bosses per a la conservació i la transfusió de sang; l’hemoanalitzador automàtic Wadiana (1998); medicaments basats en l’antitripsina per al tractament de l’emfisema pulmonar (2003), de l’antitrombina (2006), etc.

Dades econòmiques

D’ençà del 1962, que juntament amb GriCel i Laboratoris Grífols, American Hospital Supply (EUA) entrà en l’accionariat, les participacions en l’empresa han sofert variacions. A mitjan 2010 el nucli estable d’accionistes fundadors en controlava el 40%. L’any 2006 començà a cotitzar a la borsa espanyola, i el 2008 passà a formar part de l’IBEX 35.

Altres activitats

El 1998 fou creada la Fundació Víctor Grífols i Lucas amb la finalitat de promoure la bioètica —guardonada el juliol del 2021 amb el Premi Nacional de Recerca 2020 de mecenatge científic—, i el 1997 es fundà el Museu Grífols, que mostra la trajectòria de l’empresa, paral·lela al desenvolupament de la ciència mèdica. Totes dues institucions tenen la seu al barri de Sant Gervasi de Barcelona. D’altra banda, a través de la vinculació a la societat inversora neerlandesa Scranton Enterprises BV, la família Grífols ha adquirit una participació majoritària a l’empresa vinícola Juvé i Camps (2017) i al Club Joventut de Badalona de basquetbol (2018).

Guardons

L’any 2003 la Food and Drug Administration dels EUA guardonà el grup per la comercialització de la Flebogamma. Víctor Grífols, per la seva banda, fou guardonat amb el premi a la Internacionalització de l’Economia Catalana (1995), la Creu de Sant Jordi (2000) i la Medalla al mèrit en el treball (2010).