Adoptat com un estàndard al novembre del 2004 per l’ETSI, consisteix en l’adequació dels sistemes de televisió digital terrestre DVB-T, amb els quals és totalment compatible, a la recepció amb dispositius portàtils i de butxaca, com ara telèfons mòbils o dispositius específics i en condicions de mobilitat. Un dels seus principals aspectes és que s’ha dissenyat de manera que permeti un estalvi de bateries del receptor, crític pels sistemes de butxaca, alhora que possibiliti la recepció de dades a 15 Mbps i en mobilitat a partir d’un canal de radiofreqüència de 8 MHz d’amplada de banda i compatible amb xarxes de freqüència única. Per a assolir-ho, utilitza un mecanisme consistent a emetre en uns períodes de temps determinats ràfegues de paquets de dades, de forma que el receptor està inactiu la major part del temps i només s’activa quan l’usuari sol·licita la recepció d’una determinada informació. D’altra banda, empra el mode 4K, que consisteix en l’emissió d’un senyal modulat en COFDM amb 3 409 portadores per a poder rebre dades en alta velocitat utilitzant una única antena receptora. Pensat com un sistema complementari del telèfon mòbil, al qual el receptor es pot integrar, permet la recepció d’un gran volum de dades, informacions, imatges i vídeos aprofitant la multidifusió d’aquests des dels centres emissors de TDT. Al desembre del 2004 es dugué a terme a Barcelona una prova emetent des de la torre de Collserola amb la participació de Retevisión (Abertis Telecom), Mier Comunicaciones, Rymsa, SIDSA i Enginyeria La Salle.
m
Electrònica i informàtica