Estudià a la Universitat Lliure de Brussel·les, on es doctorà en dret. Fou catedràtic de dret internacional a la Université Nouvelle de Brussel·les (1893-1940). Fou senador del partit socialdemòcrata al llarg de diverses legislatures i president del senat entre el 1919 i el 1932. Es destacà pel seu treball constant a favor de la pau, els drets dels treballadors i la igualtat de la dona, però especialment pel seu intent constant de fomentar el diàleg entre França i Alemanya, la qual cosa li valgué el premi Nobel de la pau el 1913. Prengué part en la Pau de París del 1919 i fou delegat del seu país en la Societat de Nacions (1920-21).