Sílvia Soler i Guasch

(Figueres, Alt Empordà, 5 d’octubre de 1961)

Sílvia Soler i Guasch

© Grup 62 / Arduino Vannuchi

Periodista i escriptora.

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i col·labora a la premsa (Avui, Punt Diari, Presència, etc.). Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre (1984), ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit (1985), Ramblejar (1992), i les novel·les El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1999), L’arbre de Judes (2001), Mira’m als ulls (2004, premi Fiter i Rossell), 39+1 (2005), 39+1+1: Enamorar-se és fàcil, si saps com (2007), Petons de diumenge (2008, premi Prudenci Bertrana), Una família fora de sèrie (2010), Un creuer fora de sèrie (2012), L’estiu que comença (2013, premi Ramon Llull), Un any i mig (2015), Els vells amics (2017) i Rellotges de sol (2018), que reflecteixen una visió irònica de la vida quotidiana. Posteriorment publicà les novel·les El fibló (2019), Nosaltres, després (2021) i L’alegria de viure (2022). També és autora del reportatge Àngel Casas Show: anecdotari secret (1983), de les reflexions El gust de ser mare (2004) i de la novel·la juvenil Bàsquet, scrabble i tu (2012), escrita conjuntament amb el seu fill Ferran Muñoz. És filla de l’escriptora Carme Guasch i germana del periodista i humorista Toni Soler.