Afiliat a la Falange, es llicencià en dret els anys quaranta a la Universitat de Barcelona, i al llarg dels seus anys d’universitat fou membre del Sindicato Español Universitario (SEU), de la secció de Catalunya i Balears del qual arribà a ser cap, i dirigí des d’aquest càrrec la repressió contra el moviment universitari democràtic. S’introduí en l’esport a través de la boxa, esport en què arribà a campió universitari de pesos semipesants el 1943. Fou president de la Federació Catalana de Boxa. Entre el 1958 i el 1962 formà part de la directiva del Reial Club Deportiu Espanyol com a secretari, al mateix temps que ingressà en la federació estatal com a vocal i encarregat del futbol juvenil. L’any 1964 fou nomenat president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec que exercí fins el 1975. El maig del 1967 fou designat vicepresident de la Federació Espanyola de Futbol, entitat que presidí entre el 1975 i el 1984, any que, arran de l’aprovació de l’anomenat “decret anti-Porta” pel govern espanyol, no es pogué presentar novament a renovar el càrrec. Durant el seu mandat Espanya organitzà el Campionat del Món (1982). Fou també membre del comitè executiu de la FIFA (1978-90) i, des d’aquest any, membre vitalici honorari i president de la Comissió de Disciplina. Rebé diverses distincions, com la Gran Creu de l’Encomienda i la Creu de cavaller de l’orde de Cisneros.
Pau Porta i Bussoms
© MUSEU COLET
Dirigent esportiu.