Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot. Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme. Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits. Fou especialment intensa la col·laboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007. El 1975 ingressà a l' Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc. El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la col·lecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc. La seva obra literària i assagística inclou, entre altres obres, els títols Gaztetxo (‘El jove’, 1963), Ezkontza bidean (‘El matrimoni esguerrat’, 1966), Komunikabideen beharra (‘Els mitjans de comunicació necessaris’, 1977), Deiadarrak (‘Crits’, 1993), Xalbador (1993), EAJ eta Euskara (‘El Partit Nacionalista Basc i la llengua basca’, 1996), Gerra aurreko eta ondoko euskalgintza (‘La reconstrucció basca ahir i avui’, 1998) i Gure Urnieta (‘La nostra Urnieta’, 2000). El 1998 rebé els premis de periodisme Ricardo Arregi de l’Ajuntament d’Andoain i el premi Argia.
Mikel Atxaga
© Família Atxaga
Periodista i escriptor basc.