Salvador Alegret i Sanromà

(Barcelona, 1947)

Químic.

Es doctorà en ciències químiques el 1978. Del 1990 al 2009 fou catedràtic de química analítica a la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà, entre altres càrrecs, el de secretari general amb el rector Carles Solà (1994-2002). També formà part del Consell Rector de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) com a responsable de l’àrea de ciències (1988-1994), i des del 2001 és membre del Patronat de la Fundació UCE. Fou rector de la UCE en  2013-15. En diferents períodes entre el 1975 i el 1981 treballà en projectes de recerca al Kungliga Tekniska Högskolan (KTH) d’Estocolm, primer com a becari i posteriorment com a investigador convidat.

El seu treball de recerca es mou bàsicament en el camp dels quimiosensors i els biosensors, i en el desenvolupament de sistemes analítics integrats per al control de processos biomèdics, ambientals i industrials, basats en conceptes de bioinstrumentació i instrumentació biomimètica. Des del 1990 és membre de la Societat Catalana de Química, filial de lInstitut d’Estudis Catalans, i ha estat secretari general (2002-05) i vicepresident (2005-09) d’aquesta mateixa institució. Ha estat també president de la Fundació Puntcat (2010-11). Ha participat en diferents programes europeus de recerca i desenvolupament, i ha actuat d’expert en diverses agències de la Comissió Europea.

És autor de nombrosos articles de recerca especialitzats i de diverses patents. Autor també de treballs de lexicografia química, fou membre del comitè editor del Full Lexicogràfic. El 1975 rebé el premi Marià Aguiló de l’IEC pel seu Diccionari de l’utillatge químic (1977).