S’inicià en el teatre amateur dins la secció artística del Casal de Sant Andreu, entre els anys 1956 i 1970, i és membre fundador de la companyia L’Ou Nou Teatre (1976). Al final dels anys setanta i inici dels vuitanta començà a actuar en televisió en programes infantils com ara Quitxalla i La Cucafera, i també com a presentador.
Posteriorment ha esdevingut un intèrpret habitual en sèries televisives, entre les quals hi ha Nissaga de poder (1996), Plats bruts (1999-2004), Hospital Central (2002-04), El cor de la ciutat (2004-05), Ventdelplà (2005-10), Isabel (2012-13), Cuéntame cómo pasó (2013-14) i Kubala, Moreno i Manchón (2014), entre d’altres. Ha actuat també en telefilms (Jo seré el seu gendre,1993; Mirall trencat, 2001; A Mariñeira, 2008; Olor de colònia, 2012). També ha fet alguna incursió en el cinema, com en Excuses!, de Joel Joan (2003) i El gran Vázquez (2010), d’Óscar Aibar.
En teatre, ha participat en nombrosos muntatges com ara Final d’estiu amb tempesta de Francesc Lucchetti (dirigida per Lurdes Barba, 1991), L’art de la comèdia d’Eduardo De Filippo (dirigida per Jordi Mesalles, 1992), Un dia de Mercè Rodoreda (dirigida per Calixto Bieito, 1993), Després de la pluja de Sergi Belbel (dirigida per Sergi Belbel, 1993), Mala sang de David Plana (dirigida per David Plana, 1997), Les variacions Goldberg de György Tabori (dirigida per Àlex Rigola, 2001), Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo (dirigida per Sergi Belbel, 2002 i 2004), Amor Fe Esperança d’Ödön von Horváth (dirigida per Carlota Subirós, 2005), El cercle de guix caucasià de Bertolt Brecht (dirigida per Oriol Broggi, 2008), Agost de Tracy Letts (dirigida per Sergi Belbel, 2010), Lluny de Nuuk (2010), Barcelona (2013) i La dona del sis-cents (2019), de Pere Riera, i Liceistes i Cruzados de Serafí Pitarra (dirigida per Jordi Prat, 2014), entre molts d’altres.
L’any 2014 rebé el premi Arlequí de teatre i el 2022 el premi Butaca Honorífica Anna Lizaran.