També conegut com a banc de negocis o banca d’empreses, per orientar-se bàsicament a aquest segment de clientela. També es dirigeixen a inversors institucionals o administracions públiques. El seu paper fou fonamental en la crisi financera que començà el 2007 per la seva participació en la titulització de préstecs hipotecaris, en especial d’aquells catalogats de subprime , i la seva posterior transmissió a altres institucions financeres, inversors institucionals i gestores de fons d’inversió i de plans de pensions. Una de les tasques fonamentals d’aquestes entitats és emetre títols per al finançament dels seus clients. Com a conseqüència de la crisi, aquesta mena d’institucions especialitzades desaparegueren. La primera fou Bear Stearns, el cinquè d’aquests bancs als EUA, adquirit el 17 de març de 2008 per JP Morgan Chase per la simbòlica quantitat de 240 milions de dòlars i amb un acord amb el suport del banc central del país, la Reserva Federal, per tal d’evitar-ne la fallida. Posteriorment, el 14 de setembre de 2008 féu fallida Lehman Brothers, fundat el 1850 i un dels bancs d’inversió més importants, fet que provocà un empitjorament del tancament creditici o credit crunch en l’àmbit internacional. El mateix dia, Merrill Lynch evità un destí semblant en ser adquirit pel Bank of America per 50 000 milions de dòlars. Els dos bancs d’inversió més grans, Goldman Sachs i Morgan Stanley, demanaren el 22 de setembre de 2008 la llicència per a operar com a bancs comercials i ajuts a la Reserva Federal. Aquest fet representava la desaparició d’aquestes institucions i el final de més de cent anys d’història. La transformació d’ambdues entitats suposà, al mateix temps, un increment de la supervisió per la Reserva Federal, com també a la resta de bancs minoristes.
m
Economia