Pere Farrés i Arderiu

(Manlleu, Osona, 1948 — Vic, Osona, 2008)

Historiador de la literatura i crític literari.

Es llicencià en filologia hispànica (1977) i es doctorà en filologia catalana (1993) a la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona. Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX (2000) i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer (L’Atlàntida, 2002; Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer, 1995; La construcció de “L’Atlàntida”, 2001), Víctor Balaguer (Tragèdies, 2001) i Ramon Picó i Campamar (Cor de roure, 2006; Un jove romàntic, Ramon Picó i Campamar, 2004). Fou un dels principals especialistes en l’obra de Miquel Martí i Pol, al qual dedicà nombrosos assaigs, i també el curador dels quatre volums de la seva Obra poètica (1989-2004). Fou redactor de l’Anuari Verdaguer, membre fundador de la Societat Verdaguer i col·laborador habitual d’Els Marges, Reduccions i Llengua & Literatura.