Com a membre de l’oposició democràtica de Sèrbia, tingué un paper molt important en la Revolució d’Octubre que enderrocà Slobodan Milošević. L’any 2004 esdevingué el nou líder del Partit Demòcrata i guanyà les eleccions presidencials enfront de Tomislav Nikolić, càrrec que renovà en les eleccions del 2008. S’ha destacat per practicar una política europea prooccidental. L’any 2006, acceptà la independència de Montenegro, però no la de Kosovo, proclamada el 2008. Fou el primer polític serbi que expressà una disculpa pública en relació a les guerres dels Balcans que acompanyaren la desintegració de Iugoslàvia (1991-95) quan, en una visita a Croàcia el novembre del 2010, commemorà les víctimes de la massacre de Vukovar (1991), perpetrada per militars serbis contra ciutadans croates. El febrer del 2012, la seva participació fou decisiva perquè la UE acceptés oficialment Sèrbia com a candidata a l’ingrés, i a l’abril del mateix any anuncià que dimitia el càrrec de president, deu mesos abans de completar el mandat, amb l’objectiu de presentar-se a la reelecció, que tingué lloc el maig del 2012, i en la qual fou derrotat pel nacionalista Tomislav Nikolić.
Boris Tadić
© NATO
Polític serbi.