Els seus membres recreen tres personatges populars de principis del segle XX que interpreten espectacles musicals basats en la tradició popular ebrenca. Artur Gaya i Iglesias (Tortosa, 1956) interpreta Quico el Célio, malnom de Paco Calbet, personatge inspirat en un cantant tortosí cec de principis del segle XX; Francesc Pedret i Tena (Tortosa, 1967) interpreta Josep Cid i Fonollosa, El Noi (o Lo Noi), pigall de Quico el Célio, i Jordi Fusté i Mateu (Tortosa, 1960) el Mut (o Lo Mut), malnom d’Evarist Fusté, músic que els acompanya. El 2002 s’afegí al grup Josep Lanau Franch com a Jaume Matamoros i posteriorment s’hi han anat integrant Sergi Molina (lo sinyor Bertomeu) i Quique Pellicer (Vicent Ferrer). Els textos de les seves cançons traspuen sempre un humor crític envers l’estat de marginació del seu país.
Discografia i espectacles
Ha estrenat diversos espectacles, la majoria dels quals han donat lloc a discs del mateix nom: Romanços de Nadal (1992), La nostra música tradicional (1993), Històries de Nadal, contades i cantades (1993), Es cantava i es canta (1994, disc del mateix any), Si no fos (1996, disc del mateix any), Pelegrins (1996), Lo Misteri de Nadal (1997, disc del 2002), La Taverna d’Enrico (1997), Torna el Carrilet! (1997), Això és de cine! (1998), Mira bé el que et dic! (1999, disc del mateix any), Vinguen quan vulguen (2001, disc del mateix any), No es pot viure! (2004, disc del 2005), Oco! (2008, disc del mateix any) i La barraca (2011). A banda, ha publicat també els discs Rumba rumbeta. (Cançó d’enramada) (1997), Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (1998), El món s’acaba (A un món que no s’acaba) (1999), Les Violines (La noia i lo rei del violí) (2000) i La batalla de la memòria (2009), banda sonora del documental d’aquest nom. Posteriorment ha publicat els discs 20 anys (2013) i No tinc diners (2017).
Guardons
El grup ha estat guardonat amb diversos premis: Tortosí de l’any (1994); premi de música del programa Al pas de la tarda (1995) de RNE Catalunya; Cerverí 1997 a la cançó Fandango dels adéus; premi de la Fundació Prudenci Bertrana-CCRTV; premi Popular de l’any a les Terres de l’Ebre (1997); premi Tortosins 97 de La Veu del Baix Ebre; Enderrock 98 al millor grup de folk de l’any; Altaveu 99 a la millor trajectòria musical; Jaume I de la Franja de Ponent (2000), premis Enderrock 2009 al millor artista, disc i cançó de folk de l’any per Oco!; Enderrock 2012 al millor disc del 2011, La Barraca, millor artista i millor cançó, per Havaneres de canyes i fang, tots tres aconseguits juntament amb Pep Gimeno “Botifarra”. Els anys 2014 i 2018 rebé els premis Enderrock a la millor cançó per Sóc d’allà baix (2013) i No tinc diners (2017), respectivament. Ha rebut també els premis Joan Amades (2013) a la trajectòria i Nacional de Cultura del CoNCA (2015).