Biografia
Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867. Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes.
Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià (1876-79) i, després de passar pels col·legis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa. A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta importància a l’alumne i a la seva psicologia.
Tornà a Catalunya el 1885 i poc després fou nomenat rector del col·legi de Vilanova i la Geltrú (1887-99). Adequà la sala de dibuix en un espai ampli al sotateulada central i convertí l’espai anterior -sobre la capella- en sala d’actes, on se celebraren les vetllades de la diada de Sant Tomàs d’Aquino, de la Puríssima i del Carnestoltes. Cancel·là tots els préstecs del col·legi. Decorà amb pintures de Sugrañes la capella, on el 1893 se celebrà per primera vegada la festa solemne de la primera comunió. Com a rector de Sant Antoni de Barcelona (1899-1902), amb el pare Jaume Català com a prefecte, emprengué la introducció de millores pedagògiques, com el pla d’estudis de comerç, i de l’esport i la gimnàstica.
En fundar-se la casa d’estudis a Terrassa, els superiors l’hi enviaren el 1902 com a professor de ciències i de matemàtiques. Fou rector d’aquesta casa del 1909 al 1912. Després fou nomenat assistent general, i el pare general Tomàs Viñas li recomanà inscriure's a la Unió Internacional d’Obres Catòliques de l’Educació Física i li delegà les qüestions referents a educació física, esports i jocs escolars seguint les normes d’aquesta entitat, i esdevingué delegat d’esports per a l’orde. La guerra europea que esclatà el 1914 trencà aquesta relació. El 1917 renuncià el càrrec per malaltia i anà a residir a Sarrià. Instal·lat temporalment a Olot, la seva terra, buscant refer-se dels mals que patia, els seu estat de salut empitjorà i li sobrevingué la mort.
Fou un religiós que, a més d’excel·lir en el coneixement de les matemàtiques, les ciències naturals i la pedagogia, fomentà l’esport, el dibuix i la música. El ventall de matèries que Comaplà promogué al final del s. XIX mostra que fou un pedagog avançat al seu temps que impulsà la renovació coneguda després com a Escola Nova.
Obres
- Programa y Pedagogía dictados de viva voz por el P. Ramón Comaplà en el Colegio de León y escritos por uno de sus alumnos. Manuscrit en APEPC: 08-03 / caixa 197, núm. 7; 101 pàg.; 21,5 cm.
Bibliografia
- Alonso Marañón, Pedro Manuel (1996). La Iglesia docente en el siglo XIX. Escuelas Pías en España y en América. Formación del profesorado y expansión educativa. Guadalajara: Servicio de Publicaciones, Universidad de Alcalá de Henares.
- Catalogus Religiosorum Scholarum Piarum Hispaniae et Ultra Maria qui pie in Domino obierunt anno 1917 (1918). Madrid: Imp. San Francisco de Sales, pàg. 27-31.
- "El M. R. P. Ramón Comaplá”. La Academia Calasancia (Barcelona), núm. 698, pàg. 23-24.
- Escuelas Pías de Sarriá. Memoria perteneciente al curso 1917-1918. Barcelona: Imp. Elzeviriana [1918], pàg. 41-43.
- Sántha, Jorge (1979). “Aportación del Rmo. P. Tomás Viñas a los estudios de los neoprofesos y a la pedagogía escolapia”. Ephemerides Calasanctianae (Roma), núm. 12, pàg. 507-508.
- Serra, Lluís (1912). “Salutación al Rdmo. P. Tomás Viñas, Prepósito General de las Escuelas Pías”. El Calasancio (Vilanova i la Geltrú ), núm. 56, pàg. 1085-1086.