En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo . Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España (PCE) de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo . Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista (PCE m-l), del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a Espanya una república socialista inspirada en l' estalinisme .
Protagonitzà diverses accions terroristes, i atacà sobretot comissaries de la policia nacional i la guàrdia civil. Després d’un primer assassinat d’un subinspector de la policia el 1973, el 1975 assassinà un membre de la policia armada i un tinent de la Guardia Civil. A conseqüència d’aquests atemptas foren detinguts diversos militants, tres dels quals foren condemnats a penes de mort en judicis sumaríssims, execucions que tingueren lloc el setembre de 1975, simultàniament a les d’el Txiki i un altre membre d' ETA .
Els pactes que determinaren la transició de l’estat espanyol a la democràcia situaren el FRAP, oposat a cap mena de conciliació, en la marginalitat, i s’autodissolgué el 1978.